CONCEPTE I DEFINICIÓ.
Podem definir la VELOCITAT com la capacitat de realitzar un o més moviments en el menor temps possible, a un ritme d'execució màxim i durant un període breu que no provoqui fatiga.
2.FACTORS DELS QUALS DEPÉN LA VELOCITAT.
- El to muscular.
- La major o menor massa muscular.
- L'estructura pròpia de la fibra muscular.
3. TIPUS DE VELOCITAT.
3.2. VELOCITAT DE REACCIÓ.
3.3. VELOCITAT GESTUAL o DE MOVIMENT.
Els esforços que es valoraran com de velocitat màxima no superaran mai els 15".
La recuperació que s'haurà de fer abans d'un nou esforç no serà inferior als 90" -120" per tal de poder assegurar la reposició completa de les reserves d'energia immediata.
Longitud de les palanques (les cames).
- La flexibilitat de l’articulació i la relaxació de la musculatura
- La correcta execució técnica.
Aquesta depèn de:
- La velocitat de contracció del múscul.
Sempre que siguin moviments VOLUNTARIS parlarem de VELOCITAT DE REACCIÓ. Quan aquests moviments són INVOLUNTARIS és quan parlem de REFLEXES.
A. TIPUS D'ESTÍMUL: visual, auditiu, tàctil i kinestésic.
B. NOMBRE D’ÓRGANS dels SENTITS ESTIMULATS.
C. INTENSITAT de L'ESTÍMUL Hi ha un llindar òptim per sobre i per sota del qual el temps de reacció és superior.
D. DURADA de l'ESTÍMUL.
E. EDAT I SEXE.
F. PERÍODE D’ADVERTÈNCIA precedent a l'ESTIMUL. El valor òptim s’estima entre 1’5" i 8".
G. POSICIÓ DEL COS. La velocitat de reacció millora quan més s’acosti el centre de gravetat a la vora de la base de sustentació en la direcció i sentit del moviment a realitzar. I empitjora després d'un canvi de posició del cos.
14. EL GRAU D'ENTRENAMENT. Un subjecte esportista sotmets a un entrenament continu, presenta temps de reacció inferiors a subjectes no entrenats.
Qualsevol d’aquests factors estarà determinat per la CAPACITAT DE CONCENTRACIÓ del subjecte i pel seu NIVELL D'ATENCIÓ.
3.3.1. Juntament a la velocitat de reacció i a la de desplaçament, si n’hi ha, influiran en la velocitat gestual els següents FACTORS:
A. NIVELL D'APRENENTATGE del GEST.
B. LOCALITZACIÓ I ORIENTACIÓ ESPAIAL.
C. SEGONS EL MEMBRE UTILITZAT. Sembla ser que hi ha deferències entre el membre superior i l'inferior i entre el costat dominant i el no dominant.2
La velocitat es desenvoluparà fonamentalment en funció de la FORÇA i de la COORDINACIÓ.
-Fins a la pubertat, la falta de força situa el valor de la velocitat al voltant del 50% del seu desenvolupament màxim.
-Dels 14 als 19 anys evoluciona de forma paral.lela a la força. Als 17 anys s'assoleix el 95% de la velocitat màxima.
-Es manté estable fins als 23-25 anys,i des d'aquí inicia la seva regressió, de forma mantenida però regular, fins als 50 anys.
Normalment els diferents tipus de velocitat mai es donen per separar, però per parlar dels sistemes d’entrenament mantindrem les tres categories, en funció de la preferència de participació de cadascuna d’elles. -
-Entre 20-60 metres.
-Entre 3-7 repeticions (es poden fer més, en funció de la distància del recorregut)
-Recuperació completa (90"-120")
-Aquesta velocitat SUPERMÀXIMA només es manté durant 10-15 m.
-Inclinació no excessiva i terreny sense irregularitats.
-Exercicis que afavoreixin la V. de contracció del múscul
-Treball de la capacitat d'impuls.
-Treball de la flexibilitat i la relaxació de la musculatura.
-Treball de la tècnica de la cursa.
-Estímuls variats (auditius, visuals, tàctils,...).
C. SITUACIONS ESPORTIVES REDUÏDES.
B. Treball del GEST TÈCNIC específic.
-Intensitat màxima (100%).
-Recuperació màxima (90"-120").
La velocitat depèn del tipus de fibra muscular que tinguem:
Fibra vermella: es caracteritzen per una contracció lenta. Toleren molt bé la fatiga muscular. Serveixen per fer treballs de tipus aeròbic.
Fibra blanca: de contracció ràpida. No toleren la fatiga muscular. Serveixen per fer treballs de tipus anaeròbic.
Fibra mixta: s'adapta a un o altre treball segons el tipus d'esport.
Tots tenim aquestes fibres però determinades persones en tenen més d'unes que d'altre, el que fa que genèticament estiguin més predisposades a un determinat tipus de velocitat.
La fibra blanca s'utilitza en moviments ràpids, explosius, de curta durada, mentre que la fibra vermella s'utilitza en aquelles activitats de més llarga durada. Per tant una persona que sigui molt ràpida podem deduir que té més fibres del tipus blanc. Tot i així aquestes fibres no estan igualment repartides pel cos, per tant podem trobar una persona ràpida de cames però lenta de llançament amb la mà o al revés.
