Ja estem acabant les proves de control de les capacitats físiques bàsiques a tots els cursos de l'ESO, amb alguns ja hem començat el test de velocitat de 40mt, us deixo un barem d'un altre Institut en la prova de velocitat de 50 mt. per si voleu fer comparacions i saber com esteu.
dimarts, 21 de setembre del 2021
PROVES DE CONTROL I
Bones a tots,
aquesta setmana continuem amb les proves de control, concretament test de la caixa i detent horitzontal, el primer d'ells serveix per mesurar la flexibilitat de la musculatura isquiotibial, part posterior de les cames i lumbar. En canvi el DTH ens serveix per saber la potència de cames, força explosiva que tenim.
Aquí teniu algunes fotos de l'execució de les proves.
aquesta setmana continuem amb les proves de control, concretament test de la caixa i detent horitzontal, el primer d'ells serveix per mesurar la flexibilitat de la musculatura isquiotibial, part posterior de les cames i lumbar. En canvi el DTH ens serveix per saber la potència de cames, força explosiva que tenim.
Aquí teniu algunes fotos de l'execució de les proves.
barem DTH secunària:
BAREM TEST DE LA CAIXA
| abla 2-2 Normas de Percentilas en Centímetros para la Prueba de Sentado y Estirar Según la AAHPERD | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els resultats per la vostre edat van en funció de molt bona, bona, en el promig, per sota la mitja i dolenta, tenint en compte que els valors de la fila superior és molt bona i la fila inferior és dolenta.
dimecres, 13 de gener del 2021
1er. BATX. BLOC II: Síndrome General d'adaptació.
Bones ,
hem començat el Bloc II de 1er de Bat., aquest bloc és sobretot teòric, aquí teniu un resum dels apunts de classe.
SÍNDROME GENERAL D’ADAPTACIÓ ( o Tª de l’stress )
És una teoria de carácter general que s’utilitza en diverses ciències per explicar els processos
d’adaptació.
L’autor canadenc Hans Seyle va estudiar les respostes que produeix el cos per adaptar-se a
qualsevol estímul agressor o també anomenat stress ( infeccions, canvis de termperatura, exercici
físic, etc. ) i que alteren l’equilibri del nostre cos ( homeostasis ). Analitzant el conjunt de respostes
adaptatives va observar que sempre es produïa un mateix conjunt de respostes. Això li va permetre
establir 3 fases comunes:
FASES DEL S.G.A.
1. Fase de reacció o alarma: apareix un estímul agressor que altera l’organisme i provoca una
pèrdua de l’equilibri homeostàtic; posteriorment, hi ha una reorganització espontània de la
capacitat d’adaptació, amb la qual cosa augmenta el nivell de resistència inicial del cos.
2. Fase de resistència: davant l’acció de l’estímul agressor, l’organisme lluita per restablir
l’equilibri inicial, es reorganitza i activa tots els seus mitjans per tornar a aconseguir un estat
d’equilibri. S’adapta i adquireix un estat de resistència a l’estímul.
3. Fase d’esgotament: pot passar que l’estímul desapareix o bé que superi els límits de
l’organisme, amb la qual cosa disminueix la capacitat d’adaptació del cos i la fase de
resistència.
Representació gràfica:
Les fases del S.G.A. tan es poden aplicar a una sessió d’entrenament com a tot un període o una
temporada.
Basats en aquesta teoria, veiem els principis de l’entrenament, que es relacionen entre sí, no
s’útilitzen de forma aïllada.
Els principis de l’entrenaments els podem resumir en 10 principis bàsics:
Principi de l’adaptació: “el cos és capaç de reaccionar (adaptació) a l’efecte de l’entrenament
(fatiga) i després d’un període de repòs (descans) és capaç d’augmentar el nivell de rendiment
físic i la resistència a l’entrenament (sobrecompensació).”
1.- Fase de disminució de la capacitat de rendiment.
2.- Fase d’augment de la capacitat de rendiment esportiu (recuperació).
3.- Fase de sobrecompensació o d’augment del rendiment esportiu.
Principi de l’estímul eficaç: “l’estímul de treball ha de tenir una certa intensitat (òptim) per tal
que provoqui una reacció d’adaptació en l’organisme”. Referència als tipus de càrregues:, eficaç,manteniment,excesiva, recuperació, nul.la.
Principi de la individualització: “cada persona segons les seves característiques individuals
( edad, estat de salud, etc. ) presenta un procés d’adaptació diferenciat i propi. Per tant, les
càrregues de treball d’un entrenament s’han d’ajustar i adaptar a les característiques pròpies i
específiques de cada individu, en funció de les necessitats individuals, de les capacitats
inicials ( físiques, tècniques, tàctiques, psicològiques ) i de les especificitats de l’activitat física
i/o esportiva practicada, ja que cada persona és diferent als demés”.
Principi de l’especificitat: “la millora del rendiment és més elevada quan s’utilitza un treball
específic de l’activitat escollida, és a dir quan les condicions de pràctica en les que realitzem
l’exercici de treball són específiques, concretes de l’activitat física i/o esportiva.
Exemple: si volem treballar la força-explosiva de braços en un jugador de bàsquet, per
fer-ho de forma específica ho podríem fer p.ex.: exercici de passada de pit fent passes
amb pilota medicinal des del pit, …
Principi de la multilateralitat: “els primers anys de l’entrenament ha de predominar el treball
general i polifacètic, deixant pas posteriorment a l’entrenament especialitzat en una disciplina.”
Principi de l’especialització: “s’ha de començar realitzant un entrenament general, que
posteriorment deixarà pas a l’entrenament específic en una disciplina concreta.”
Tema debat: Especialització precoç, sí/no????A quina edat especialitzar-se??
Principi de la varietat: “els estímuls aplicats en els programes d’entrenament han de ser
variats (utilitzar el major nombre de continguts, sistemes d’entrenament, i recursos ) per evitar
la monotonia, l’avorriment i l’adaptació estàndard, permetent així millorar els resultats.”
Exemples: ……
• Estímul estàndard provoca resposta uniforme.
• Estimulació variada per evitar l’adaptació estàndard.
Aquesta variació es refereix a:
- Els continguts de treball utilitzats.
- Els nivells de càrrega dels exercicis i de les sessions.
Principi de la continuïtat: “els estímuls del condicionament han de repetir-se de forma
continuada per aconseguir millores en el rendiment”.
La pràctica sistemàtica d’activitat física permet aconseguir adaptacions. Si no hi ha la freqüència
necessària d’entrenament ( mínim 2 dies/setmana ) no podem aprofitar els efectes positius de la
sobrecompensació i es perden les adaptacions aconseguides.
Per millorar el rendiment és imprescindible aplicar els estímuls d’entrenament durant la fase de
sobrecompensació.
Principi de la progressió: “només l’elevació gradual i progressiva de les càrregues millora la
capacitat de condicionament físic de l’individu.”
Si sempre apliquem el mateix estímul, l’efecte acaba desapareixent. És a dir, si mantenim la mateixa càrrega d’entrenament el cos incialment fa una evolució del rendiment, tot seguit un estancament, i acaba amb una disminució.
És per tot això que les càrregues de treball han d’augmentar progressivament, en concordància amb les possibilitats individuals de la persona, perquè s’adapti a esforços superiors.
Es recomana anar augmentant els diferents components de la càrrega d’entrenament amb el següent ordre i progressió:
1r.- Freqüència
2n.- Volum
3r.- Densitat ( és a dir disminuir el temps de descans ).
4t.- Intensitat
Aquest principi també s’ha d’aplicar en el treball coordinatiu, anant sempre de:
Lo “simple” a lo “complex” ( augmentant el grau de dificultat coordinativa ). Com?.....
Lo “fàcil” a lo “difícil” ( elevant càrregues físiques i psíquiques ).
Lo “conegut” a lo “desconegut” (passant dels exercicis assimilats als no assimilats o nous a adquirir).
Principi de l’alternança: “els períodes de descans entre estímuls d’entrenament són tant
necessaris com l’entrenament per produir sobrecompensacions.”
Els temps de recuperació insuficient després d’una càrrega d’entrenament provoca una disminució de la capacitat de rendiment, que quan és molt gran s’anomena sobreentrenament. Per evitar-ho, hem d’alternar el tipus de càrrega; d’aquesta manera deixarem temps al cos per descansar i produir la sobrecompensació.
Temps de recuperació aproximada pels estímuls d’entrenament:
hem començat el Bloc II de 1er de Bat., aquest bloc és sobretot teòric, aquí teniu un resum dels apunts de classe.
SÍNDROME GENERAL D’ADAPTACIÓ ( o Tª de l’stress )
És una teoria de carácter general que s’utilitza en diverses ciències per explicar els processos
d’adaptació.
L’autor canadenc Hans Seyle va estudiar les respostes que produeix el cos per adaptar-se a
qualsevol estímul agressor o també anomenat stress ( infeccions, canvis de termperatura, exercici
físic, etc. ) i que alteren l’equilibri del nostre cos ( homeostasis ). Analitzant el conjunt de respostes
adaptatives va observar que sempre es produïa un mateix conjunt de respostes. Això li va permetre
establir 3 fases comunes:
FASES DEL S.G.A.
1. Fase de reacció o alarma: apareix un estímul agressor que altera l’organisme i provoca una
pèrdua de l’equilibri homeostàtic; posteriorment, hi ha una reorganització espontània de la
capacitat d’adaptació, amb la qual cosa augmenta el nivell de resistència inicial del cos.
2. Fase de resistència: davant l’acció de l’estímul agressor, l’organisme lluita per restablir
l’equilibri inicial, es reorganitza i activa tots els seus mitjans per tornar a aconseguir un estat
d’equilibri. S’adapta i adquireix un estat de resistència a l’estímul.
3. Fase d’esgotament: pot passar que l’estímul desapareix o bé que superi els límits de
l’organisme, amb la qual cosa disminueix la capacitat d’adaptació del cos i la fase de
resistència.
Representació gràfica:
Les fases del S.G.A. tan es poden aplicar a una sessió d’entrenament com a tot un període o una
temporada.
Basats en aquesta teoria, veiem els principis de l’entrenament, que es relacionen entre sí, no
s’útilitzen de forma aïllada.
Els principis de l’entrenaments els podem resumir en 10 principis bàsics:
Principi de l’adaptació: “el cos és capaç de reaccionar (adaptació) a l’efecte de l’entrenament
(fatiga) i després d’un període de repòs (descans) és capaç d’augmentar el nivell de rendiment
físic i la resistència a l’entrenament (sobrecompensació).”
1.- Fase de disminució de la capacitat de rendiment.
2.- Fase d’augment de la capacitat de rendiment esportiu (recuperació).
3.- Fase de sobrecompensació o d’augment del rendiment esportiu.
Principi de l’estímul eficaç: “l’estímul de treball ha de tenir una certa intensitat (òptim) per tal
que provoqui una reacció d’adaptació en l’organisme”. Referència als tipus de càrregues:, eficaç,manteniment,excesiva, recuperació, nul.la.
Principi de la individualització: “cada persona segons les seves característiques individuals
( edad, estat de salud, etc. ) presenta un procés d’adaptació diferenciat i propi. Per tant, les
càrregues de treball d’un entrenament s’han d’ajustar i adaptar a les característiques pròpies i
específiques de cada individu, en funció de les necessitats individuals, de les capacitats
inicials ( físiques, tècniques, tàctiques, psicològiques ) i de les especificitats de l’activitat física
i/o esportiva practicada, ja que cada persona és diferent als demés”.
Principi de l’especificitat: “la millora del rendiment és més elevada quan s’utilitza un treball
específic de l’activitat escollida, és a dir quan les condicions de pràctica en les que realitzem
l’exercici de treball són específiques, concretes de l’activitat física i/o esportiva.
Exemple: si volem treballar la força-explosiva de braços en un jugador de bàsquet, per
fer-ho de forma específica ho podríem fer p.ex.: exercici de passada de pit fent passes
amb pilota medicinal des del pit, …
Principi de la multilateralitat: “els primers anys de l’entrenament ha de predominar el treball
general i polifacètic, deixant pas posteriorment a l’entrenament especialitzat en una disciplina.”
Principi de l’especialització: “s’ha de començar realitzant un entrenament general, que
posteriorment deixarà pas a l’entrenament específic en una disciplina concreta.”
Tema debat: Especialització precoç, sí/no????A quina edat especialitzar-se??
Principi de la varietat: “els estímuls aplicats en els programes d’entrenament han de ser
variats (utilitzar el major nombre de continguts, sistemes d’entrenament, i recursos ) per evitar
la monotonia, l’avorriment i l’adaptació estàndard, permetent així millorar els resultats.”
Exemples: ……
• Estímul estàndard provoca resposta uniforme.
• Estimulació variada per evitar l’adaptació estàndard.
Aquesta variació es refereix a:
- Els continguts de treball utilitzats.
- Els nivells de càrrega dels exercicis i de les sessions.
Principi de la continuïtat: “els estímuls del condicionament han de repetir-se de forma
continuada per aconseguir millores en el rendiment”.
La pràctica sistemàtica d’activitat física permet aconseguir adaptacions. Si no hi ha la freqüència
necessària d’entrenament ( mínim 2 dies/setmana ) no podem aprofitar els efectes positius de la
sobrecompensació i es perden les adaptacions aconseguides.
Per millorar el rendiment és imprescindible aplicar els estímuls d’entrenament durant la fase de
sobrecompensació.
Principi de la progressió: “només l’elevació gradual i progressiva de les càrregues millora la
capacitat de condicionament físic de l’individu.”
Si sempre apliquem el mateix estímul, l’efecte acaba desapareixent. És a dir, si mantenim la mateixa càrrega d’entrenament el cos incialment fa una evolució del rendiment, tot seguit un estancament, i acaba amb una disminució.
És per tot això que les càrregues de treball han d’augmentar progressivament, en concordància amb les possibilitats individuals de la persona, perquè s’adapti a esforços superiors.
Es recomana anar augmentant els diferents components de la càrrega d’entrenament amb el següent ordre i progressió:
1r.- Freqüència
2n.- Volum
3r.- Densitat ( és a dir disminuir el temps de descans ).
4t.- Intensitat
Aquest principi també s’ha d’aplicar en el treball coordinatiu, anant sempre de:
Lo “simple” a lo “complex” ( augmentant el grau de dificultat coordinativa ). Com?.....
Lo “fàcil” a lo “difícil” ( elevant càrregues físiques i psíquiques ).
Lo “conegut” a lo “desconegut” (passant dels exercicis assimilats als no assimilats o nous a adquirir).
Principi de l’alternança: “els períodes de descans entre estímuls d’entrenament són tant
necessaris com l’entrenament per produir sobrecompensacions.”
Els temps de recuperació insuficient després d’una càrrega d’entrenament provoca una disminució de la capacitat de rendiment, que quan és molt gran s’anomena sobreentrenament. Per evitar-ho, hem d’alternar el tipus de càrrega; d’aquesta manera deixarem temps al cos per descansar i produir la sobrecompensació.
Temps de recuperació aproximada pels estímuls d’entrenament:
Flexibilitat: 12 hores.
Tècnica-tàctica: 24 hores.
Resistència aeròbica: 24 hores.
Res. Anaeròbica i velocitat: 48 hores.
Força-resistència i força-explosiva: 48 hores.
Força-màxima: 72 hores
dilluns, 11 de gener del 2021
TREBALL FINAL DE CURS DE 1ER. BAT
Bones a tots,
perdoneu per l'error i no penjar abans l'índex del treball.
recordeu que és un treball per parelles , on heu d'escollir l'esport que volgueu i un equip o esportista real o imaginari, haureu de desenvolupar tota la temporada utilitzant els conceptes dels dos blocs treballats al llarg de tot el curs, a continuació us deixo l'índex desenvolupat.
1.- Índex
2.- Introducció (motivacions personals de l'esport que heu escollit, el perque de l'esport, requeriments físics, tècnics i tàctics. Recordeu que haureu de desglossar en % les diferents capacitats físiques i assignar un% en cada subtipus i tipus segons el vostre parer, evidentment heu de justificar el perque li assigneu aquest%. Per altre banda recordeu que en els esports individuals no hi han requeriments tàctics a priori.
3.- Anàlisi d'un gest tècnic. escollir imatge d'un gest tècnic i analitzar-lo com un sistema de palanques, marcar articulacions , unir-les i identificar-ne el moviment, després buscar la musculatura que hi intervé.
4.- Calendari, Buscar o crear un calendari de competicions, aquest us servirà per saber l'inici i el final del període competitiu.
5.- Planificació d'una temporada, explicació d'una temporada desglossada per períodes, on haureu d'explicar de forma general que hi fareu en cada un d'ells orientan-vos en els apunts del Bloc II.
6.- Un mes d'entrenaments, desenvolupar tots els entrenaments d'un mes dins el període preparatori o el període competitiu, fent constar objectiu, tasques, parametres, consideracions, explicacions de cadascun d'ells i regir-vos pels principis bàsics de la teoria de l'entrenament.
7.- Altres, voluntàri, tota aquella informació que trobeu i que cregueu que podeu aprofitar i que considereu interessant us pot aportar fins a un punt extra a la nota final-.
8.- Valoració del treball, valoració constructiva del treball de final de curs.
9.- Valoració del curs, valoració constructiva de tots els aspectes del curs.
10.- Bibliografia, segons pautes marcades a l'inici de curs.
, ens veiem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Bones avui hem realitzat el Test de cooper, en realitat són 12 min. de carrera contínua on contem les voltes al patí de l'escola, tingu... -
Bones a tots, perdoneu per l'error i no penjar abans l'índex del treball. recordeu que és un treball per parelles , on heu d&#...
-
Començem la primera unitat didàctica a 4rt d'ESO, en relació am les qualitats físiques bàsiques, aproximadament ens ocuparà entre 1 i 2 ...
